• Portada
18/05/2015

Compostatge de fems d’aviram per utilitzar-ho com a adob en horticultura

compostatge fems aviram nova
Els residus ramaders comporten problemes de contaminació arreu del món. El compostatge d’aquests residus permet transformar-los en un material que pot ser utilitzat com a adob orgànic i substituir els fertilitzants mineral d’origen químic. Un estudi ha avaluat el procés de compostatge de fems d’aviram barrejats amb altres residus orgànics complementaris. Els resultats obtinguts permeten constatar la proporció màxima de fems que no afecta el procés de compostatge, així com l’efecte positiu del compost en horticultura.
Coral·lins adobats amb el compost obtingut a l’estudi.

Actualment, la generació de residus ramaders provoca problemes de contaminació a tot el món. Una de les tecnologies més adequades per al tractament d’aquests residus és el compostatge, especialment en grans instal·lacions (Imatge 1 esquerra), que permet transformar aquests residus en un material que pot ser aprofitat de forma beneficiosa com a adob orgànic i substituir els fertilitzants minerals d’origen químic.


Imatge 1: Granja d’aviram i compost obtingut a partir de fems d’aviram.

El treball realitzat en col·laboració entre investigadors de l’INTA-Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (http://inta.gob.ar/) de l’Argentina i el Grup de Compostatge de la UAB (www.gicom.cat) ha tingut com a objectiu l’avaluació del procés de compostatge de fems d’aus (gallinasses) barrejats amb altres residus orgànics complementaris. Es van preparar dues mescles amb panotxes de blat de moro pelat, serradures i fems, que actuaven com a cosubstrats de les gallinasses en diferent proporció.

 
Imatge 2: Alegries adobades amb el compost obtingut a l’estudi  
   
Les variables de seguiment del procés van mostrar tendències similars durant el procés de compostatge per a tots els tractaments, obtenint-se un producte final de característiques molt adequades per al seu ús com a adob en agricultura ecològica, especialment pel seu contingut d’elements fertilitzants com el nitrogen o l’estabilitat i maduresa mesurades amb tècniques respiromètriques i assajos de germinació (Imatge 1 dreta).

Com a conclusió, es va observar que fins a un contingut de 60% de fems d’aus de corral a la barreja no afecta el procés de compostatge. Al mateix temps, es va constatar l’efecte positiu que tenia el compost en horticultura, en assajos amb Salvia splendens i Impatiens walleriana, conegudes normalment com alegries i coral·lins (Imatge 2 i Imatge superior).

Finalment, es pot afirmar que aquests residus es poden valoritzar en forma de compost, tancant així el cicle de nutrients biogeoquímics.

Antoni Sánchez
Grup d'Investigació en Compostatge (GICOM)
Departament d'Enginyeria Química

Referències

Rizzo, Pedro Federico; Della Torre, Virginia; Riera, Nicolás Ivan; Crespo, Diana; Barrena, Raquel; Sánchez, Antoni. Co-composting of poultry manure with other agricultural wastes: process performance and compost horticultural use. Journal of Material Cycles and Waste Management. 2015, vol. 17, num. 1, p. 42-50. doi: 10.1007/s10163-013-0221-y.

 
View low-bandwidth version