• Portada
10/09/2024

El jaciment de Mughr el-Hamamah: descobriments sobre l'època de transició de neandertals a humans moderns

imatge representant de cova

Un equip internacional amb participació d'investigadors del Departament de Prehistòria de la UAB, ha aplicat tècniques avançades per analitzar la cova Mughr el-Hamamah, un jaciment del Paleolític Superior clau per entendre la coexistència d'Homo neanderthalensis i Homo sapiens. Els resultats indiquen una ocupació humana durant el Paleolític Superior Primerenc i revelen la presència d'un antic bosc mediterrani en contrast amb el clima actual.

Mughr el-Hamamah, que significa "cova del colom" en àrab, és un jaciment del nord-oest de Jordània, conegut per les seves troballes prehistòriques datades entre 39.000 i 45.000 anys. Allà s'han desenterrat nombroses eines de pedra, llars i ossos d'animals i homínids. La cova és de gran importància per als paleoantropòlegs, perquè va ser el període durant el qual el Homo neanderthalensis va viure a Europa i parts d'Àsia, mentre que l'Homo sapiens va emigrar a Europa des d'Àfrica. En èpoques més recents, la cova va ser utilitzada per pastors per a recer i estabulació dels seus animals, la qual cosa va provocar una alteració parcial del jaciment arqueològic.

El nostre estudi, dirigit per Mónica Alonso-Eguiluz, del grup de recerca Arqueologia, Canvis Ambientals i Geoquímica (AMGC) de la Vrije Universiteit Brussel (VUB), i amb la supervisió final de la Professora Rosa Maria Albert, del Departament de Prehistòria de la UAB, ha aplicat un enfocament multiproxy per a comprendre millor l'estat de conservació del jaciment arqueològic i reconstruir l'entorn de la cova durant el Paleolític Superior Primerenc.

En concret, hem utilitzem tècniques microarqueològiques d'alta resolució, com la micromorfologia, l'espectroscòpia FTIR i els fitòlits. D'una banda, la micromorfologia, combinada amb l'espectroscòpia FTIR (que dona informació sobre la mineralogia dels sediments) explica la biografia del jaciment: com es va formar el jaciment i quin és el seu estat de conservació. D'altra banda, juntament amb el FTIR, ens encarreguem de les anàlisis de fitòlits. Els fitòlits són microrestes vegetals de sílice que es formen en les estructures cel·lulars de (certs) teixits vegetals. Apareixen en els sediments quan desapareix la matèria orgànica, per la qual cosa podem obtenir informació sobre les plantes presents en un determinat jaciment.

Combinant una sèrie de tècniques, vam poder comprendre millor els complexos esdeveniments que han tingut lloc aquí al llarg dels mil·lennis. El principal repte era aclarir fins a quin punt les activitats dels pastors van alterar el jaciment. Vam poder determinar que la principal alteració dels pastors va tenir lloc en la part mitjana del jaciment. Això és important, ja que ens dona la certesa que les restes arqueològiques procedents de les altres zones de la cova deriven d'activitats del Paleolític Superior Primerenc. A més, vam poder detectar processos postdeposicionals, com a fonts d'aigua de baixa energia, que van tenir lloc en la zona occidental de la cova i que van dissoldre ossos, però no altres restes arqueològiques (és a dir, fitòlits o carbó vegetal).

Va ser especialment interessant comprovar que els prehistòrics que van utilitzar la cova recol·lectaven allí plantes comestibles. Aquestes restes indiquen la presència d'un bosc mediterrani fa entre 39.000 i 45.000 anys. També trobem restes de plantes amants de la humitat, relacionades amb la presència del paleollac Lisan. Això contrasta fortament amb l'actual clima desèrtic de la zona i podria ser una pista de per què la cova va estar ocupada durant el Paleolític Superior Primerenc. En qualsevol cas, el nostre estudi proporciona la base per a desenvolupar la futura recerca en Mughr el-Hamamah.

Rosa María Albert

Department de Prehistòria

Universitat Autònoma de Barcelona

RosaMaria.Albert@uab.cat

Referències

Mónica Alonso-Eguiluz, Michael B. Toffolo, Chantel E. White, Eleni Asouti, Elisabetta Boaretto, Liv Nilsson Stutz, Aaron Stutz, Rosa María Albert (2024). The Early Upper paleolithic deposit of Mughr el-Hamamah (Jordan): Archaeobotanical taphonomy and site formation processes, Journal of Archaeological Science: Reports, Volume 55, 104471, https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2024.104471

 
View low-bandwidth version