• Portada
09/2014

Físics de la UAB i la UdG ideen una eina per visualitzar l’impacte de la destrucció lingüística i així poder revertir-la

Investigadors de la UAB i de la UdG han desenvolupat un model que permet estimar el nivell d’amenaça d’una llengua i dissenyar accions per controlar o revertir la destrucció lingüística. Han analitzat el cas del gal·lès i el seu retrocés, i han definit uns paràmetres per estimar la velocitat de retrocés d’un idioma autòcton en ser substituït per un idioma veí, considerat més avantatjós socialment i econòmica, que es poden extrapolar a idiomes parlats en països on els governs no s’han preocupat de la seva conservació.

Al llarg de la història de la humanitat, trobem nombrosos casos de canvi cultural. Sigui per una imposició o assimilació, els trets culturals es transmeten a regions veïnes i reemplacen, sovint, els trets culturals autòctons. Els físics de la UAB Neus Isern i de la Universitat de Girona (UdG) Joaquim Fort són experts en modelitzar aquests fenòmens –representar adequadament una realitat–, com han demostrat en projectes anteriors.

En aquesta ocasió, els investigadors han aplicat els seus coneixements al fet de la substitució lingüística, és a dir, quan l’idioma autòcton d’una regió se sotmet a la influència d'un idioma veí considerat més avantatjós socialment i econòmica. El model permet estimar en quina mesura les llengües es troben amenaçades i, per tant, és útil per dissenyar accions per controlar o revertir la destrucció de la diversitat lingüística.
 
Els investigadors han analitzat el cas del gal·lès i el seu retrocés. Isern i Fort han comprovat com, entre els anys 1961 i 1981, l’anglès va anar reemplaçant el gal·lès com a llengua principal de comunicació. Els responsables de l’estudi han descrit l'evolució del nombre de parlants, reproduint la disminució en el temps de parlants de l’idioma autòcton en ser substituït per l’idioma veí.
 
Amb aquesta recerca, els físics han definit uns paràmetres que permeten estimar la velocitat –en kilòmetres per any– amb què l’idioma més avantatjós s’expandeix geogràficament per sobre de l’autòcton. Els seus estudis també han observat altres llengües com el quítxua i el gaèlic escocès. Neus Isern explica que “aquests paràmetres es poden extrapolar a idiomes parlats en països on els governs no s’han preocupat de la seva conservació mentre que és més complicat estudiar altres llengües, com el català, que estan més protegides gràcies a l’existència d’una política lingüística”.
 
En un context més ampli, aquest tipus de models desenvolupats pels investigadors de la UAB i la UdG es podrien aplicar a altres exemples de canvis culturals en els quals un tret cultural avantatjós s'expandeix, anul·lant la prevalença d'un tret cultural autòcton.
 
La recerca de Neus Isern i Quim Fort s’ha publicat en un article aparegut en la prestigiosa revista Journal of the Royal Society Interface. Aquesta publicació ocupa el cinquè lloc a nivell mundial de revistes interdisciplinàries, segons els paràmetres d'impacte calculats per l'Institute of Scientific Information (Journal Citation Reports rankings). Els investigadors han fet aquest treball en el marc del Consolider SimulPast, dedicat a simulació de la història humana. Els Consolider són grans projectes de recerca on participen investigadors de disciplines i institucions diferents.

Neus Isern

Referències

Isern, Neus; Fort, Quim. Language extinction and linguistic fronts. Journal of the Royal Society Interface 11(94): 20140028. 2014. DOI: 10.1098/rsif.2014.0028.

 
View low-bandwidth version