Les abelles són més sensibles als plaguicides a causa del canvi climàtic
Un estudi liderat pel CREAF i la UAB i publicat a Global Change Biology descobreix que els hiverns més càlids agreugen l'impacte dels plaguicides sobre les abelles i en redueixen fins a un 70 % l’esperança de vida, cosa que pot tenir conseqüències molt negatives a escala poblacional i empitjorar el declivi dels pol·linitzadors.
En les últimes dècades s'han observat descensos molt importants en les poblacions d'abelles, que estan vinculats a factors com el canvi climàtic, els canvis en els usos del sòl, l'arribada de nous enemics naturals o l'ús de plaguicides. Estudis previs han demostrat que aquests factors d'estrès no actuen de manera aïllada, sinó que interactuen entre ells i poden ser un còctel mortal per les abelles. Ara, investigadors del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ho confirmen: han dut a terme un experiment on demostren que l’augment de les temperatures durant l’hivern provoca que les abelles solitàries del gènere Osmia, importants pol·linitzadores de fruiters, siguin més vulnerables als efectes dels plaguicides i tinguin una esperança de vida menor.
"Hem observat que en el pitjor del dos escenaris d’augment de temperatures simulats les abelles viuen uns 5 dies menys que en condicions normals. Això pot semblar una diferència petita, però en períodes de vida tan curts com els de les òsmies (d'aproximadament uns 20 dies), pot tenir conseqüències devastadores a escala poblacional", explica Sergio Albacete, autor principal de l’estudi i investigador predoctoral del CREAF.
Intoxicació múltiple
L'estudi ha analitzat els efectes de la interacció entre el canvi climàtic i els plaguicides, exposant l'abella silvestre Osmia cornuta a dos escenaris realistes d’augment de temperatura durant l’hivern i dosis subletals de l'insecticida Sulfoxaflor.
Segons els resultats, es demostra una interacció sinèrgica entre el canvi climàtic i l'exposició a plaguicides. Les abelles que no van ser exposades a temperatures càlides durant l'hivern van experimentar una reducció del 50 % de l'esperança de vida quan van ingerir la dosi més alta d'insecticida. Quan aquesta mateixa exposició es va combinar amb l'escenari de canvi climàtic més pessimista, la reducció de l'esperança de vida va arribar al 70 %. “L'increment de les temperatures durant l'hivern provoca que les òsmies consumeixin les seves reserves energètiques i esgotin els seus cossos grassos. Aquests cossos grassos tenen un paper crucial en el procés de detoxificació de substàncies com els plaguicides. Per tant, suposem que les abelles amb menys reserves d’energia són més sensibles als efectes d'aquests plaguicides”, indica Albacete.
A més dels efectes sobre la longevitat, l’exposició a hiverns més càlids i a dosis subletals de l'insecticida també va afectar la capacitat de resposta a la llum i el comportament d'alimentació de les abelles. "Cal tenir en compte que, tot i que els nivells d'insecticida als quals s'exposen les abelles durant la floració generalment no són suficients per causar la mort de l'individu, poden tenir efectes sobre la seva fisiologia i comportament i, per tant, sobre el seu èxit reproductiu", indica Albacete.
Prohibició i legislació europea
Amb l'objectiu de protegir els pol·linitzadors, l'aplicació de la gran majoria d’insecticides està prohibida durant la floració. Cal tenir en compte, però, que molts d’aquest productes són persistents i, tot i ser aplicats en etapes anteriors a la floració, poden aparèixer en el pol·len i el nèctar dels cultius tractats. A més, "els efectes observats en l’experiment són el resultat d’exposar les abelles a una dosi realista d'un determinat insecticida, però en els sistemes agrícoles les abelles s'exposen de manera crònica a una gran varietat d'agroquímics (insecticides, fungicides, herbicides...), així que encara es complica més la seva supervivència", adverteix Anselm Rodrigo, investigador del CREAF i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB i també autor de l'estudi.
Tot i que aquest estudi ha utilitzat escenaris climàtics futurs basats en els estàndards del IPCC, les condicions d'exposició emprades poden considerar-se ja realistes i vigents. "Les temperatures del nostre escenari climàtic més pessimista ja estan succeint durant els últims anys en hiverns especialment càlids. Per tant, els impactes observats en el nostre estudi ja poden estar afectant en l’actualitat les poblacions de pol·linitzadors silvestres" conclou Jordi Bosch, investigador del CREAF i coautor de la recerca.
En aquesta recerca també hi han participat l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu i Fabra) i la Universitat de Bolonya (Itàlia). D’acord amb els autors, estudis com aquest posen de manifest la necessitat de considerar múltiples factors d’estrès per comprendre els declivis en les poblacions d’abelles. Així mateix, els resultats obtinguts destaquen la importància de revisar els llindars de toxicitat definits en l'avaluació del risc dels plaguicides que marquen les legislacions europees, ja que les poblacions d'abelles s'enfronten a temperatures cada vegada més càlides, i aquests llindars podrien no ser prou protectors.
Article de referència: Albacete S, Sancho G, Azpiazu C, Rodrigo A, Molowny-Horas R, Sgolastra F, Bosch J. Bees exposed to climate change are more sensitive to pesticides. Glob Chang Biol. 2023 Nov;29(22):6248-6260. DOI: 10.1111/gcb.16928. Epub 2023 Sep 1. PMID: 37656005.