Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Trenta-nou processos i negociacions de pau es van desenvolupar durant el 2022

30 maig 2023
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

L'Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB ha publicat el seu anuari Negociacions de pau 2022. Anàlisi de tendències i escenaris, en què recull informació sobre els 39 processos i negociacions de pau que es van desenvolupar al món durant el 2022, un any marcat, entre altres aspectes, pel conflicte entre Rússia i Ucraïna i les seves conseqüències.

Negociaciones de paz 2022. Análisis de tendencias y escenarios

Segons explica l'informe, la invasió russa va "desmantellar" el procés de negociació endegat a causa del conflicte que s'anava desenvolupant a l'est d'Ucraïna des del 2014. Però, a més, la crisi va impactar en "l'evolució d'una part important de les negociacions de pau", sobretot a Europa i a l'Orient Mitjà, degut al "deteriorament enorme" de les relacions entre l'executiu rus i nombrosos governs d'altres països. Rússia "va tractar de mantenir un paper destacat en diversos processos", però la seva presència va tenir "una influència negativa en diferents contextos".

L'ECP destaca, d'altra banda, fites com la treva assolida al Iemen, el cessament permanent d'hostilitats a la regió etíop de Tigre, els altos el foc entre Armènia i Azerbaidjan, el del grup talibà TTP al Pakistan i els signats justament entre Ucraïna i Rússia per motius humanitaris. Va haver-hi també apropaments, pactes i avenços de diferent tipus al Senegal (Casamance), el Txad, Haití, Veneçuela, Colòmbia, Tailàndia o les Filipines. Es recorda també que el procés a l'Afganistan, trencat el 2021 amb l'arribada dels talibans al poder, va derivar en un nou diàleg al Pakistan "que no tenia continuïtat en acabar l'any". A més, "les negociacions entre Palestina i Israel no van ser comptabilitzades, atès el seu persistent estancament durant més d'una dècada i l'esgotament de la fórmula de dos estats en un context de persistència d'Israel en les polítiques d'ocupació, annexió i apartheid".

Pel que fa a la perspectiva de gènere, "no es van dissenyar mecanismes específics de participació per a les dones en la majoria de negociacions, i les qüestions de gènere i reconeixement dels drets de les dones i la població LGTBIQA+ va quedar fora de gran part de les agendes negociadores". No obstant això, alguns acords assolits durant el 2022 van incloure "clàusules específiques", tot i que de manera “molt limitada”: el Sudan i el Sudan del Sud, per exemple, es van comprometre a fer que "les dones exercissin d'agents del canvi en les tasques de la consolidació de la pau i els diàlegs intercomunitaris", i l'acord al Tigre va instar les partes del conflicte a "condemnar qualsevol acte de violència sexual i de gènere", entre d'altres, i a tenir en compte les necessitats de "grups vulnerables" en la provisió d'ajut humanitari.

L'Àfrica, el continent amb més negociacions

Dels 39 processos i negociacions de pau, nou tenien un caràcter internacional. Hi ha països com ara l'Índia, el Sudan o les Filipines, on s'acumula més d'un procés simultàniament. L'Àfrica és el continent on se'n van registrar més, quinze en total, seguida per l'Àsia (catorze en total, quatre dels quals a l'Orient Mitjà), Europa (sis) i Amèrica (quatre). Els 39 processos superen els 37 de l'any 2021, però es queden per sota d'anys anteriors, en què se n'havien arribat a produir fins a una cinquantena. En la totalitat dels casos, els governs estatals eren una de les parts negociadores, i en 35 hi participava una tercera part. Dinou dels processos recollits per l'anuari corresponen a conflictes armats actius durant el 2022, mentre que es van desenvolupar catorze conflictes sense cap negociació en marxa.

La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • Pau, justícia i institucions sòlides

Dins de